ADOLESCENTS
L’etapa de l’adolescencia genera unes preocupacions (tant en els adolescents com en els pares) diferents a les d’altres etapes de la vida. Quan sorgeix alguna crisis, us ajudem a trobar solucions i recursos de la forma més ràpida i eficaç possible.
¿QUÈ ES TREBALLA A LES SESSIONS?
En Atmanpsico, acompanyem als adolescents en aquesta etapa de transició cap a la joventut, brindant-los un espai segur i sense judicis on poden explorar la seva identitat, entendre les seves emocions i descobrir les seves motivacions. El nostre enfocament se centra en facilitar l’acte coneixement i l’aprenentatge per a ajudar-los a afrontar els desafiaments de manera positiva i constructiva, promovent el seu creixement personal i emocional.
L’adolescència és una fase de canvis significatius, on el cos experimenta transformacions físiques (pubertat) i comencem a ser més conscients de la nostra identitat. En aquest període, els adolescents busquen definir el seu rol en diferents contextos, com la família, l’escola i els amics, la qual cosa implica adoptar noves conductes i valors. La meta principal és adquirir autonomia, allunyar-se de la protecció familiar i trobar un sentit propi d’identitat.
Aquests canvis poden ser tranquils o estar acompanyats de tensions i conflictes. Mentre que algunes dificultats poden ser útils per al creixement, unes altres poden convertir-se en barreres que causen infelicitat i malestar. L’acte coneixement és essencial per a desbloquejar aquestes tensions, permetent a l’adolescent identificar el que li motiva o li produeix malestar. En les nostres sessions, facilitem aquest procés per a ajudar-lo a trobar respostes i avançar cap a una vida més equilibrada i satisfactòria.
¿I LA FAMÍLIA QUÈ?
Quan parlem de psicoteràpia per a adolescents la resta de la família té un paper fonamental (especialment: mare, pare, tutors). En Atmanpsico creiem que qualsevol avanç en l’adolescència depèn, en gran manera, de la relació i el vincle amb els seus progenitors, per això formem un equip les psicòlogues i les famílies. Apostem pel treball en xarxa.
Realitzem un acompanyament amb els progenitors que consisteix a assessorar, guiar i facilitar recursos per a aconseguir que la relació i el vincle amb els fills s’enforteixi i vagi a favor d’augmentar el benestar en la família.
¿COM ES FA UNA SESSIÓ?
Les sessions solen ser amb l’adolescent (sempre que vulgui implicar-se en el seu procés de canvi, decideixi conscientment i estigui motivat a realitzar la teràpia) i puntualment amb els progenitors.
En alguns casos en què l’adolescent no vol ser part activa de la teràpia pot treballar-se indirectament a través dels progenitors.
Normalment una sessió té una durada aproximada d’una hora, en la qual es manté una conversa en un ambient de confiança i total respecto, preservant la confidencialitat. En ella es van posant de manifest quins són els malestars, els motius de consulta, alhora que es van reconeixent les pròpies eines i recursos amb les quals compta la persona. També és important veure com cadascun construeix la seva pròpia realitat. Cadascun d’ells té un món de possibilitats en el seu interior. La teràpia mira de convertir-se en un “vestit a mida” per a la persona.
¿QUANT DURA EL PROCÉS?
No hi ha un nombre determinat de sessions. Dependrà de cada persona. En general, ens movem entre 4 i 10 sessions, encara que poden ser tantes com la persona precisi i decideixi. Poden tenir una periodicitat setmanal o quinzenal segons sigui millor en cada cas.
¿QUAN POT SER ÚTIL?
Baixa autoestima. La poca confiança en un mateix és una de les principals fonts de malestar a la vida.
Dificultats en la comunicació. Si la comunicació a casa és un problema tan per l’adolescent com per la resta de família.
Desmotivació. Si està profundament desmotivat i per exemple, no estudia.
Aïllament. Si no té amics o sorgeixen problemes amb ells, els perd amb facilitat, si la persona viu aïllada al seu món…
En casos de Bullying a l’institut. En aquest casos es necessita reforçar l’autoestima, aprendre a posar límits i dir “NO”, a tenir seguretat i confiança en un mateix.
Relacions insanes, nocives ja sigui amb la parella o amigu@s, on es donen situacions de greuges, violència, etc.
Estats depressius Si està permanentment trist, decaigut, amb l’autoestima molt baixa.
Sentiment d’estar perdut. Si no sap què fe amb la seva vida, què estudiar o a què es vol dedicar.
Ansietat i por Si la por, la inseguretat i l’ansietat (que poden ser habituals en aquesta etapa de la vida) es converteixen en un fre i impedeixen avançar i fer qualsevol cosa.
Estrès. Quan els reptes que la vida va posant davant produeixen molt d’estrès, per exemple els exàmens, començar activitats noves, etc.
Rebel·lia desmesurada. A l’adolescència és normal i desitjable un cert grau de rebel·lia però si el nivell és tant alt que implica grans discussions i baralles diàries a casa, incompliment constant de les normes en tots els àmbits: casa, col·legi, etc. Tot això és un indicatiu d’un gran malestar a l’adolescència.
¿QUÈ ES POT ACONSEGUIR AMB LA TERÀPIA?
Conèixer-se millor a un mateix. Observant quins pensaments o creençes es tenen sobre un matei i el seu entorn, reconeixent els propis recursos, els qye es tenen a l’abast i què està faltant. Com es construeix i es dona sentit a la realitat.
Augmentar l’autoestima. Aprenent a acceptar-se, valorar-se i voler-se. Estar en contacte amb les pròpies necessitats, poder-se atendre i respectar, posar límits, cuidar-se i cuidar, establir relacions sanes amb un mateix i altres, aconseguint una major autoconfiança.
Saber què li motiva, què li apassiona i com gaudir-ho. Coneixent-se més en profunditat, transformant creences que poden estar bloquejant-lo. Saber què vol i què no vol.
Capacitat per relacionar-se amb els altres. De forma enriquidora, sana i constructiva.
Saber que sempre pot tornar a trobar l’equilibri i la pau interior, quan ho necessiti. Potenciant la seva intel·ligència emocional, es a dir, coneixent les seves pròpies emocions i com gestionar-les.
Descobrir talents: Quins són els seus talents naturals, on té facilitat per desenvolupar-se. Com ampliar perspectives. Què li falta per aprendre, per aconseguir allò que es proposi.
